h1

Què és el Govern Obert (oGov o Open Government)?

18/02/2012

Una definició del que és el govern obert la trobem a l’entrada De les acampades al govern obert de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP), que el defineix d’una forma clara i concisa, com:

Una nova manera d’entendre la relació de l’Administració vers la ciutadania, la resta d’administracions públiques i les altres organitzacions de la societat (incloent-hi les empreses).


Una altra definició, més detallada, és la que proposa Jordi Llinares, i que recull la web d‘ogov.eu, on indica que:

El govern obert (oGov) és la forma de relacionar-se entre l’Administració Pública i els ciutadans, que es caracteritza per l’establiment de canals de comunicació i contacte directe entre ells. Un oGov és aquell que:

  • manté una conversa constant amb els ciutadans, amb la finalitat de sentir el que diuen i el que demanen,
  • pren decisions basades en les necessitats i preferències dels ciutadans,
  • facilita la col•laboració dels ciutadans i funcionaris en el desenvolupament dels serveis que presta i
  • comunica tot el que decideix i fa, de forma oberta i transparent

Com es despren d’aquesta darrera definició i tal com indicava en una entrada anterior, Del 15-M al Govern Obert (Open Government), els principis del oGov són:

  • Transparència: en la rendició de comptes (accountability)  i en posar en obert totes les dades públiques que es generen (open data), de forma accessible i fomentant la seva reutilització.
  • Participació: més enllà del vot i la queixa, per aprofitar el coneixement col•lectiu i encertar en les polítiques que es porten a terme.
  • Col•laboració: per construir entre tots i per tots

Des del meu punt de vista, amb el govern obert, i gràcies als principis esmentats, es poden assolir, entre altres, els següents objectius: enfortir la democràcia, apropar als ciutadans les institucions i els representants que han escollit  o tenir uns serveis públics centrats en els ciutadans (pels ciutadans i amb els ciutadans). Però perquè el govern obert sigui una realitat han de canviar moltes coses i la primera d’elles és que s’ha de produir un canvi d’actitud, com ja va posar de manifest fa més de 30 anys la sèrie Si, Ministre

Aquest canvi d’actitud, a més de voler impulsar el govern obert, s’ha de materialitzar en punts concrets com: cessió de poder, meritocràcia vs “dedocracia”, comunicació bidireccional passant de la difusió d’un missatge a l’escolta activa i passiva, …

A més d’aquest imprescindible canvi d’actitud i/o cultural que impulsi el govern obert, hi ha altres dificultats que, en la meva opinió, cal anar superant per assolir-lo. Dos exemples serien l’escletxa digital i la interoperabilitat.

Escletxa digital: es pot definir, tal com ho va fer el Departament de Comerç dels Estats Units, de la forma següent:

Algunes persones disposen dels ordinadors més potents, el millor servei telefònic i el servei d’internet més ràpid, així com la riquesa de continguts i una educació i aprenentatge rellevant per les seves vides… Un altre grup de persones no te l’accés als millors i més moderns ordinadors, al servei de telèfon més segur o al servei d’internt més ràpid i convenient. La diferència entre aquests dos grups és l’escletxa digital.

Es a dir, no tenir les infraestructures necessàries, desconèixer l’existència de les eines disponibles o no saber com utilitzar la tecnologia disponible és el que es denomina l’escletxa digital.

Reduir l’escletxa digital, tant la propiciada per la manca d’infraestructures com per la manca de coneixements, i les dificultats per accedir a unes i altres és un punt a treballar per garantir la inclusió en la Societat de la Informació i el Coneixement i per un desenvolupament complert de l’oGov.

Interoperabiltiat

Tal com la defineix el Portal de Adminsitracón Electrónica és:

La capacitat dels sistemes d’informació i dels procediment als que aquests donen suport, de compartir dades i possibilitar l’intercanvi d’informació i coneixement entre ells

La interoperabiltiat és un dels punts necessari per portar a terme els principis del oGov i la seva manca és una de les dificultats que hi ha actualment.

L’escletxa digital i la interoperabilitat són només dos dels punts en els que cal treballar. No s’ha d’oblidar que n’hi ha d’altres, tant o més importants que aquestes, com poden ser: la manca d’usabiltiat o accessibilitat que comporten dificultats per utilitzar les eines o serveis (usabilitat) o fins i tot la impossibilitat de fer-ho (accessibilitat), la falta de seguretat en les comunicacions, de garantia respecte a la confidencialitat de les dades o la neutralitat tecnològica, entre altres.

Per tant, cal anar treballant d’una banda per aconseguir el canvi d’actitud indicat i de l’altra en tots els altres aspectes assenyalats perquè, pas a pas, l’oGov es converteixi en una realitat

Si voleu aprofundir sobre aquest tema, aquí teniu dues referències:

About these ads

2 comentaris

  1. [...] de dades és una de les peces que conformen un Govern Obert. En aquest vídeo podeu veure que és open data i per a què serveix (és en anglès però si voleu [...]


  2. [...] Una definició del que és el govern obert la trobem a l'entrada De les acampades al govern obert de la Xarxa d'Innovació Pública (XIP), que el defineix d'una forma clara i concisa, com: Una nova manera d'entendre la relació …  [...]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: