h1

Del 15-M al Govern Obert (Open Government)

28/01/2012

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) tenen avui en dia una influència determinant en molts aspectes quotidians de la nostra vida i de la nostra societat: han modificat significativament i en molt poc temps els hàbits de treball, mètodes productius, relacions socials, humanes i econòmiques. Com indica Manuel Castells, aquesta revolució tecnológica és un esdeveniment històric com a mínim tan important com ho va ser la revolució industrial del segle XVIII, inductor de discontinuïtat en la base material de l’economia, la societat i la cultura.

Pot quedar la política al marge d’aquesta revolució?


A la societat actual hi ha una desafecció política creixent. Les manifestacions que s’han produït el darrer any, des de les denominades “Primaveres àrabs” fins a l'”Occupy wall-street” passant pel “Moviment 15-M o del indignats” han posat de manifest, cada una d’elles les seves demandes locals i en conjunt un ampli moviment global de descontentament, fent visibles un nombre molt important de ciutadans que no confia en els seus representants polítics, en els seus governs, en les seves institucions i que reclamen, de forma global, una nova forma de fer política: una democràcia real.

Vivim a la Societat de la Informació i el Coneixement, en una societat xarxa com la denomina M. Castells, on les comunicacions són immediates gracies a les TIC i les TIC han jugat, sense cap mena de dubte, un paper important en aquestes revoltes, protestes i manifestacions. Evidentment, les TIC no són el motiu que las ha fet sorgir, però si que s’han convertit en l’eina que les ha fet possibles ja que els diferents participants (i nodes d’aquesta societat xarxa) les han utilitzat per comunicar-se, per treballar, per col•laborar, per coordinar-se, per compartir, per difondre, per participar …

Aquestes peticions, aquestes principis i valors que es reclamen amb aquestes protestes no són nous, són demandes que venen de lluny (verure l’artícle Corruptores y corruptos de Rafa Argullol a El Pais del 21/1/12) però que ara, gràcies a les eines que tenim al nostre abast, i que ens proporcionen les TIC, són més aplicables que mai. Utilitzant aquestes eines, i fent que estiguin a l’abast de tothom, cal portar a terme els canvis que es reclamen fent possible aquest procés de regeneració democràtica d’una forma integral (en tots el àmbits) i inclusiva (amb tots els ciutadans sense exclusions).

Quins són els avantatges de la introducció de les TIC a la política?

La desafecció política és un fet. Són molts els eslògans que hem pogut veure durant aquest últim any que així ho corroboren:

Desconfiança en el polítics (“No hay pan para tanto chorizo” o “Atención: se buscan políticos valientes, honestos, constructivos que quieran servir a las personas”),

No hay pan para tanto chorizo

en les institucions (“Hem perdut els drets i ens han quedat les lleis”)

Hem perdut els drets, han quedat les lleis

en el govern i les seves prioritats (“Necessitem – Armament + Sanitat  – Polítics + Mestres”).

Prioritats públiques

Juntament amb aquesta desconfiança hem vist una reivindicació: els ciutadans tenen veu “No som mercaderies en mans de polítics i banquers” i una advertència “We are the 99%”.

Totes aquestes protestes s’han dut a terme per fer una demanda de renovació i de  regeneració del sistema i això s’ha expressat en termes molt informàtics “Reiniciando el sistema. Haz clic”

Reiniciando el sistema

i han estat possibles gràcies i degut a una gran participació i col•laboració que s’ha produït en xarxa, distribuïda, descentralitzada i utilitzant, per fer-les possible, les eines TIC que estaven a l’abast. Les TIC per tant, proporcionen les eines i aquestes eines es poden utilitzar en tots els àmbits polítics: en els moviments socials, en la organització i funcionament dels partits polítics, en l’acció legislativa o en la forma de governar.

Des del meu punt de vista, i reprenent els eslògans esmentats, crec que s’ha fet una demanda de regeneració que es basa en tres principis fonamentals: transparència, participació i col•laboració.

  • Transparènica: en la rendició de comptes (accountability)  i en posar en obert les dades que es generern.
  • Participació: més enllà del vot i la queixa, per aprofitar el coneixment col·lectiu i encertar en les polítiques.
  • Col·laboració: per construir entre tots i per tots

I aquests són els tres principis en els que es fonamenta el Govern Obert (Open Government o oGov), i en el que les TIC, juntament amb un canvi d’actitud decidit, hi juguen un paper molt important.

Alguns enllaços d’interès:

• Open Government, una nueva Administración Pública: http://www.ogov.eu/
• Administraciones en red: http://eadminblog.net/
• Blog de Marc Garriga: http://www.broucasola.cat/
• Llibre “Open Government: Gobierno Abierto” Calderon, César y Sebastián, Lorenzo (Ed): http://es.scribd.com/doc/30343946/Open-Government-Gobierno-Abierto

One comment

  1. […] es despren d’aquesta darrera definició i tal com indicava en una entrada anterior, Del 15-M al Govern Obert (Open Government), els principis del oGov […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: